diumenge, 22 d’octubre de 2017

L’Alcorà, paraula de Déu per obra humana. IV

La següent crònica sobre la composició de l'Alcorà es deu a Abu Abd Allah Muḥammad ibn Sa'd simplement conegut com Ibn Sa'd, un musulmà mawla (784-845), qui va donar la seva versió particular de com es va compondre l'Alcorà. En la crònica d'aquest historiador és tan important el que es diu com el que no s'explica. Ibn Sa'd va néixer a Bàssora abans que Ibn Shabba i Bukhari, uns altres narradors de la composició de l'Alcorà que es comentaran a continuació, però va viure molt de temps a Bagdad treballant com a secretari de l'Waqidi, important historiador i biògraf de Muhammad, conegut també per seva adhesió a la corrent islàmic mutazila.


L'obra principal d'Ibn Sa'd va anar al Tabaqat al Kubra, traduïble com Les grans classes o generacions. Una de les primeres obres d'un nou gènere bio-historiogràfic denominat Tabaqat. En aquesta obra Ibn Sa'd, després de descriure la vida de Muhammad explica un seguit d'informacions sobre els primers transmissors de la revelació després del, i de manera particular esmenta a qui havien memoritzat l'Alcorà en vida d'aquell. Les diferents informacions biogràfiques estan organitzades per diferents Akhbar juxtaposats sense que hi hagi cap fil argumental entre ells. Sorprèn que Ibn Sa'd no esmenta per res la intervenció Abu Bakr en la recol·lecció dels escrits primitius de l'Alcorà i queda ambigu el paper d'Uthman en l'elaboració de l'Alcorà. En contraposició amb el que s’ha comentat abans, Ibn Sa'd té clar que l’escriba important en la recopilació de l'Alcorà fou Ubayy a qui anomena escriba de la inspiració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada