dimecres, 11 d’octubre de 2017

L’Estat vol humiliar i reprimir l'independentisme

Reconec que escric aquesta nota profundament irritat per l’actitud del PP, amb el vist i plau del PSOE i Ciutadans, perquè davant la ma estesa del president Puigdemont per evitar el conflicte frontal amb l’Estat i abaixar les tensions, el govern de l’Estat ha iniciat els tràmits per aplicar l’article 155 de la Constitució que pot comportar la limitació o suspensió de l’autonomia política de Catalunya i manté l’acusació de sedició amb el major Trapero, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. 

Al meu parer l’Estat espanyol està construint un relat per negar tot diàleg amb qui vulgui qüestionar la unitat d’Espanya. A la base del seu discurs és que Espanya és una i indivisible i això no es pot qüestionar. Per fonamentar aquest relat l’Estat va més enllà del que diuen les lleis i demostren els fets. Des de la maquinària de l’Estat s’està fabricant una realitat inexistent però que satisfà la visió dels qui neguen, una i altra vegada, la possibilitat de que Espanya no sigui una. L’actitud del PP és una adaptació de la vella dita de que “la letra con la sangre entra” per la màxima de que “la unitat de Espanya con la sangre entra”. 

Qui sostingui que ahir el president Puigdemont proclamà la independència per justificar l’aplicació de l’article 155 falsifica els fets. Perquè ahir en el Parlament no es proclamà cap independència per més que molta gent s’ho pensà en sentir les paraules del President. Segons la llei del Referèndum aprovada pel Parlament de Catalunya en el seu article 4 diu “el Parlament de Catalunya dins dels dos dies següents a la proclamació dels resultats per part de la Sindicatura electoral celebrarà una sessió ordinària per efectuar una declaració formal de la independència de Catalunya, el seus efectes i acordar l’inici del procés constituent”. Res d’això passà. La sessió parlamentària no era una sessió ordinària, ni es feu una declaració formal ni s’acordà res que pugui sustentar-se com acte jurídic. Per altra part les paraules del president Puigdemont no digueren el que l’Estat espanyol, i la caverna mediàtica, suposen que va dir. El president Puigdemont afirmà textualment  “Arribats en aquest moment històric, i com a president de la Generalitat, assumeixo en presentar-los els resultats del referèndum davant del Parlament i dels nostres conciutadans, el mandat que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república.”. A partir de les seves paraules  no pot deduir-se que el President proclamà la independència, cosa que tampoc podia fer en solitari, sinó simplement assumí els resultats del referèndum i afirmà que Catalunya havia d’esdevenir un estat independent, sense precisar quan. 

Difícilment es sustenta  la idea que ahir en el Parlament es proclamés la independència de Catalunya. Això provocà la decepció de moltes persones perquè després de sentir les paraules del President, enlloc de sentir que proposava el mecanisme formal de proclamació de la independència en seu parlamentària, proposà suspendre-la. Circumstància, per altra part difícil perquè no existia cap acte formal de proclamació. Els partits que estan en contra de la possibilitat que Catalunya es pugui independitzar-se manipulen l’Estat espanyol, les seves institucions i la legalitat en favor de les seves tesis unionistes per construir un relat que pretén resoldre el problema català no amb política, diàleg i consens, sinó a partir de la repressió del governants catalans i dels catalans independentistes. Com apunt final voldria recordar que les humiliacions polítiques mai han donat bons resultat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada