La música és la successió d’instants irrepetibles. Sempre m’ha agradat
sentir-me acompanyat per la música. Treballo, generalment escrivint, envoltat
de música. Probablement és una protecció per aïllar-me dels sorolls que poden
pertorbar-me i distreure’m. Acostumo a sintonitzar Catalunya Música. Té una
oferta musical àmplia i assumible en els meus gustos. També vaig servir Spotify
que em dóna més flexibilitat alhora de triar la música que m’ha d’acompanyar.
Habitualment escolto la música i,
alguna vegada, experimento el plaer de sentir la música. En el primer cas, la
música és un acompanyament per transitar en el feinejar, en el segon cas la
música esdevé font de gaudi. Són aquells moments en els quals tots el sentits
estan orientats a la seducció que provoquen les notes i els silencis de les
peces musicals. L’alternança dels sons i els silencis és imprescindibles perquè
la música sigui comprensible a l’oïda. Sentir la música és un acte sublim que
mobilitza d’alguna manera tots els sentits per tal de captar aquells instants
irrepetibles fets de successió de sons que s’encadenen fins a la fi de la interpretació.
Aquesta és la màgia de la música, tot allò que m’emociona d’ella és efímer,
només perdura en el meu record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada