dilluns, 29 de gener del 2018

L’engany cognitiu


La política s’ha convertit en una agitació permanent de sentiments i sensacions. Cada cop hi ha menys reflexió, debat d’idees, coneixement de la realitat i proposta d’alternatives. La realitat esdevé una referència virtual i el que és real sembla imaginari i l’imaginari esdevé real. La veritat es difumina sota les mentides dites ràpidament i amb insistència. La reiteració de la mentida genera veritats. La veritat real ens és desconeguda. Aquesta situació permet dir al president del Govern espanyol coses del tipus “Un señor fugado de la justicia no puede ser presidente de nada”. Argument, paraula més o menys, idèntica a la que fa servir Inés Arrimadas. La nova estratègia comunicativa és confondre  manipular cognitivament els ciutadans.

La manipulació cognitiva és fer creure que Carles Puigdemont és un fugat de la justícia. Però la realitat no és aquesta. Carles Puigdemont amb alguns consellers se’n van de Catalunya cap a Catalunya, mentre que altres decideixen quedar-se. Això és el 30 d’octubre. Pocs dies després, la jutgessa Lamela comença a cridar els consellers i els empresona. No pot fer el mateix amb els que es troben a Brussel·les. Tot seguit la jutgessa decreta una ordre europea de recerca i captura i el President i els consellers decideixen presentar-se davant la justícia belga. Declaren i els deixen en llibertat. ¿Això és fugir de la justícia?. Mentrestant el govern espanyol decideix retirar l’ordre europea. I aquí s’acaba la història. El que no és mentida és la següent afirmació: “Un senyor president d’un partit condemnat per corrupció no pot ser president de govern”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada