He llegit amb molta curiositat el
llibre Respirar el segle. Un perfil de
Gregori Estrada escrit per Joan Todó. A mesura que m’endinsava en la seva
lectura més gran se’n feia la figura del monjo de Santa Maria de Montserrat, el
pare Gregori Estrada. Cap el final del llibre, una sèrie de petites històries
de la vida deixen entre veure la gran figura humana i la gran força interior d’aquest
monjo mort l’any 2015. Per més que en la memòria de moltes persones, i pel que
serà recordat a Catalunya, perdura la imatge del pare Gregori com organista,
promotor del cants litúrgics a les misses i gran musicòleg, tot i que no en
tenia els estudis acadèmics en aquesta disciplina, tot estava supeditat a la
seva gran vocació: la vida com a monjo al servei de la Mare de Déu de
Montserrat. Fins els últims moments de la seva vida, quan la salut li impedia
moure’s o la vista li flaquejava, en cap moment renuncià a complir amb les
seves obligacions monacals encara que fos més lentament i al seu ritme vital.
Gregori Estrada fou un músic de
gran visió i intuïcions. La seva perspicàcia
el portà a descobrir en el Llibre Vermell
de Montserrat unes anotacions que altres mirades no havien sabut
interpretar. La seva agudesa intuïtiva descobrí que la música d’aquest text
medieval estava escrita per ser ballada. Fou un compositor refinat i de
sensibilitat musical avançada. Les seves composicions exploraren nous camps musicals
i noves sensacions acústiques. Fou meticulós
i exigent en la direcció de capella musical de Montserrat i gràcies al seu
rigor l’Escolania montserratina i el cor de monjos realitzaren diversos enregistraments
musicals que feren història per la seva bellesa. Aquest llibre ajuda a descobrir
un Gregori Estrada íntim, familiar, entregat i apassionat per la música i la
vida religiosa. Bona lectura per un temps que necessitem bons exemples de
persones santes i sàvies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada