dissabte, 31 de març de 2018

Setmana santa 2018. Meditació III. Dissabte Sant


Dissabte Sant, dia de silenci. Dia de meditació del dolor de la mare al veure al seu fill en l’arbre de la creu. Silenci davant de la mort injusta de Jesús condemnat pel poder establert, el polític i el religiós. El poble no ha estat aliè a la seva mort, entre Jesús i el bandoler, trià aquest darrer. Els seguidors de Jesús estan desconcertats. El Messies sembla derrotat. Devallat de la creu ha estat enterrat d’amagat. La mirada està perduda en una creu sense sentit. Ningú compren el que ha passat. Com pot ser que Déu hagi abandonat a qui es proclamava el seu fill. ¿S’ha acabat l’esperança? ¿com poder seguir confiant?.

El profeta Osees anuncià que aquesta absurditat només és aparent. La meditació sobre les paraules del profeta il·lumina el que esdevindrà després, quan la llum de la nit aclarirà el nostre enteniment.

Veniu, tornem al Senyor.
Ell, que ens ha trossejat, ens guiarà,
ell, que ens ha ferit, ens embenarà.
Ens tornarà la vida en dos dies,
el tercer ens farà aixecar
i viurem a la seva presència”
(Os 6,1.2)

El silenci del dia d’avui ens ha de donar força per proclamar l’anunci joiós de la Pasqua que viurem al vespre. La Pasqua és també Paraula de vida. Avui, més que mai, hem de viure la fe anunciant la Paraula en mig de la plaça pública. El silencia d’avui ha de ser substituït per la proclamació de la Bona Nova. En l’espai públic és on cal explicar de forma entenedora el sentit que té la Setmana Santa pels cristians. Un cop abandonades les seguretats proporcionades per una fe emparada per una societat cristianitzada des de les institucions públiques, ara ens toca viure la fe amb molta més intempèrie. La fe s’ha situat fora del Paradís en els marges de la societat. Allí, on quasi bé tot sembla negar el sentit de tot el que és humà, la fe es purifica i es fa entenedora als senzills. La fe es proclamació d’esperança als oprimits, els pobres, els marginats, el perseguits, els empresonats i exiliats, i tots aquells que esperen un món millor i més just. Des de fora del Paradís, en els marges de la història es mostra la nuesa de la fe. La fe nua com nu està l’altar del Dissabte Sant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada