La vida cristiana no pot ser una
experiència de prohibicions i privacions sense sentit. El camí de la fe és donació
a l’estimació i experimentar que des de l’amor brolla la vivència de la
transcendència. Del fons del cor Déu preu sentit a partir de l’encontra
quotidià amb els altres.
Vós no voleu oblacions ni sacrificis
i m’heu parlat a cau d’orella;
no exigiu l’holocaust ni l’expiació.
Per això us dic: Aquí em teniu.
Salm 39
L’esperit anima la vida interior
de les persones. Necessitem l’experiència espiritual per viure. Cada dia tenim
moltes oportunitats per nodrir-nos de interiorment a partir del que vivim. Hem
d’estar atents per copsar aquestes situacions, contemplar-les i veure com
creixem interiorment. Cada dia podem néixer de nou interiorment. Heu de néixer de nou. El buf del vent va
allà on ell vol; en sents la remor, però no saps ni d’on ve ni on va. Una cosa
semblant passa amb el qui neix del buf de l’esperit. (Jn 3,7-8)
Creure és obrar. No pot
haver-hi fe sense caritat. La fe sense obres és una fe morta, sense cap entitat
i significació. Les obres donen densitat a l’experiència creient. Creu és
estimar i l’amor transforma i canvia les persones i la societat. Tothom qui obra malament té odi a la llum i
es vol quedar en la foscor, perquè la llum no desemmascari les seves obres.
Però els qui viuen d’acord amb la
veritat sí que busquen la plena llum, i que tothom vegi que fan, ja que ho fan
segons Déu. (Jn 3, 19-21)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada