divendres, 13 d’abril de 2018

Glosses per la vida quotidiana

La vida cristiana no pot ser una experiència de prohibicions i privacions sense sentit. El camí de la fe és donació a l’estimació i experimentar que des de l’amor brolla la vivència de la transcendència. Del fons del cor Déu preu sentit a partir de l’encontra quotidià amb els altres.

Vós no voleu oblacions ni sacrificis
i m’heu parlat a cau d’orella;
no exigiu l’holocaust ni l’expiació.
Per això us dic: Aquí em teniu.

Salm 39

L’esperit anima la vida interior de les persones. Necessitem l’experiència espiritual per viure. Cada dia tenim moltes oportunitats per nodrir-nos de interiorment a partir del que vivim. Hem d’estar atents per copsar aquestes situacions, contemplar-les i veure com creixem interiorment. Cada dia podem néixer de nou interiorment. Heu de néixer de nou. El buf del vent va allà on ell vol; en sents la remor, però no saps ni d’on ve ni on va. Una cosa semblant passa amb el qui neix del buf de l’esperit. (Jn 3,7-8)

Creure és obrar. No pot haver-hi fe sense caritat. La fe sense obres és una fe morta, sense cap entitat i significació. Les obres donen densitat a l’experiència creient. Creu és estimar i l’amor transforma i canvia les persones i la societat. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum no desemmascari les seves obres. Però els qui viuen d’acord  amb la veritat sí que busquen la plena llum, i que tothom vegi que fan, ja que ho fan segons Déu. (Jn 3, 19-21)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada