La política és un compromís moral
davant les injustícies. Hi ha masses silencis de persones que callen perquè no
volen exposar-se a res. Vivim en temps de frivolitat i neutralitat, i de
consolidació de la idea de que el compromís ha passat de moda. Que, recuperada
i consolidada la democràcia, no fa falta cap intervenció crítica en la
societat. Això és alarmant. Cal defensar-se contra les ofenses de la vida. Qui
tingui possibilitats de dir, d’expressar-se, cal defensar alguna cosa. Cal
denunciar els submisos, els obedients, els gregaris i els hipòcrites. Hem de
tenir capacitat de commoure’ns davant les injustícies i indignar-se davant de
determinades situacions.
La indignació és, juntament amb
la compassió, virtuts que justifiquen l’acció política. Per mi la política és
una resposta moral davant les injustícies que hi ha en el món. Les persones no
podem ser impassibles davant el sofriment dels altres i la resposta moral porta
a la recerca de mesures polítiques per transformar las causes que permeten
aquests situacions. La recerca de la justícia hauria de ser el motor del
compromís polític. Els salms identifiquen el bon rei com la persona que dicta
sentències justes, que fa el bé i es preocupa per les vídues i els orfes o que
aixeca de la pols el desvalgut. La política no és més que l’extensió pràctica
d’aquesta exigència moral de lluitar per la justícia. El que cal és no defallir
perquè la política sigui això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada