L’afany per acumular riqueses ens perd l’ànima. La cerca de més beneficis material ens empobreix l’esperit i ens impedeix descobrir la plenitud de la vida. Si estimem les riqueses no podem estimar als altres. La gran fortuna no la dóna la possessió de bens, sinó la capacitat de compartir aquests bens. La gran riquesa de la vida és compartir el que som i el que tenim.“Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns (Lc 12, 15)
Hem d’estar preparats per acollir i servir als altres. Cada dia tenim vàries oportunitats per acostar-nos a moltes persones, escoltar-les, comprendre-les i estimar-les tal com són. L’acolliment afable humanitza la societat. Però, cal estar atents, no ens podem adormir o distreure’ns, perquè llavors estarem tancats en nosaltres mateixos i no podrem apropar-nos als altres.“Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos” (Lc 12,35)
Hem de viure cada instant amb la intensitat com si fos el darrer moment de la nostra vida. Hem d’estar sempre a punt per servir als altres, sense deixar per demà allò que podem fer avui. Cal aprofitat tots els instants de la vida, perquè en cada un d’ells es manifesta la seva plenitud i la nostra capacitat de viure. “Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada”. (Lc 12,40)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada