divendres, 9 d’octubre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

Darrera una petició hi ha sovint l’actitud d’humilitat de qui es sent necessitat de demanar una ajuda. Qui demana ho fa confiant en que serà escoltat i la seva causa atesa. No hem de ser orgullosos i hem d’acceptar que, en més d’una ocasió, ens cal recórrer a la benvolença dels altres. També hem de saber escoltar atentament per conèixer les peticions que altres persones ens poden fer a nosaltres. Vivim en societat i tots, tard o d’hora, ens necessitem. “Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren” (Mt 7,7-8)

Massa sovint la vida ens fa anar atrafegats. Sembla que el món es pugui acabar a l’instant següent. El neguit de la immediatesa ens pertorba i ens deixa insatisfets perquè tenim la sensació de perdre’ns els aspectes més importants de l’existència. Aquest neguit vital ens impedeix acostar-nos als altres, fer-nos propers a les seves esperances i junts seguir pel camí de la vida. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària” (L 10,41-42)

La pregària ajuda a viure la vida amb major profunditat. Ens acosta al sentit íntima de l’existència i ens apropa als altres. La pregària ha de sortir del cor i ens ha de tornar a la vida quotidiana fent-nos més atents a les necessitats de les altres persones. “Quan pregueu, digueu: Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna'ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació  (Lc 11,2-4).

Cap comentari:

Publica un comentari