Glosses per la vida quotidiana

Per testimoniar la causa de Jesús no calen massa coses. Cal posar-se en camí, anar lleugers d'equipatge i proclamar l'anunci de la Bona Nova. La paraula i l'exemple són els instruments que fan creïble aquest anunci. La nostra vida és el principal testimoni de la nostra fe. "Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer "Pau en aquesta casa"". (Lc 10,3-5)

La vida s’obre davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats per diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per entendre com Déu ens parla a través d’ells. “No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu". Salm 95(94) 8.

 

Glosses per la vida quotidiana

Les persones tenim tendència a fer capelletes i classificar els altres segons com pensem nosaltres. Ens fiem dels que considerem dels nostres i tenim tendència a ignorar tot allò que no coincideix amb el nostre pensament. Cal tenir una mentalitat més oberta i creure que la veritat es construeix a partir de les aportacions de moltes persones. “Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres” (Lc 9, 39-40)

Si compartim el que tenim amb les altres persones que no tenen tots en sortim guanyant i enriquint. Uns perquè reben allò que no tenien i qui dona perquè el seu cor s’omple de la joia de ser solidari i generós. L’amor ens convida a compartir i a col·laborar amb la felicitat dels altres. “Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, ¿què és això per a tanta gent? Jesús digué que fessin seure tothom. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. Els repartia tant com en volien” (Jo 6,9-11)

La innocència té diverses accepcions, una d’elles es refereix a la condició que tenen les persones que no han fet mai el mal i ignoren el que és el mal. És la innocència que tenen els nens. Els adults, malgrat saber que és el mal, per activa o per passiva, no renunciem a fer el mal. L’elogi de la innocència dels nens és la reivindicació de la netedat de cor. Hem de viure sincerament, sense calcular el que fem pel benefici que ens pot aportar o propi o ignorar el mal que podem fer. “Si no us torneu com els nens, no entrareu al Regne del cel” (Mt 18,4)