La saviesa popular ens diu que no hi ha pitjor sord que el qui no vol escoltar. Així és. Tenim davant nostre nombroses manifestacions de situacions que, per injustes, clamen al cel. Són evidències que ens parlen que les persones hem de canviar d’actitud, que hem de fer les coses d’una altra manera per transformar una societat que genera injustícia i desigualtat. Tot i això, no hi fem cas. Estem obstinadament tancats en nosaltres mateixos creient-nos forts i sense necessitat d’escoltar a Déu que ens parla d’una conversió del cor. “No enduriu els vostres cors, escolteu la veu de Déu” (Salm 95/94,8)
Hi ha moments que ens notem cansats interiorment, sembla com si la vida pesés més del desitjat. És trobem afeixugats i això ens incomoda. Fins i tot no trobem consol pels petits entrebancs quotidians. Per recuperar la serenor necessitem tenir punts d’ancoratge espiritual per trobar la pau interior que ens fa reposar confiats i sosté la nostra esperança. Cada dia podem dedicar estones a contemplar el que ens passa i meditar sobre el seu sentit contrastant-lo amb les nostres fonts de veritat. “Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11,29-30)
Sovint podem caure en la temptació d’entretenir-nos en aspectes secundaris de la vida i oblidar allò que és essencial: l’amor a les altres persones. Vivim en una societat majoritàriament preocupada en aspectes secundaris, accessoris abandonant allò que va la pena: la pau, la joia i la generositat. Abandonem les preocupacions supèrflues i deixem-nos endur per l’Esperit. “Ai de vosaltres, fariseus, que pagueu a Déu el delme fins i tot de la menta, de la ruda, i de qualsevol llegum, però us passa per alt la pràctica de la justícia i de l’amor a Déu” (Lc 11,42).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada