Glosses per la vida quotidiana

¿Qui és el meu germà? ¿qui és el meu proïsme? ¿quins són els altres que he d’estimar? Aquestes preguntes, o similars, ens fem quan se’ns diu que a més d’estimar a Déu, cal estimar als altres com ens estimem a nosaltres mateixos. L’amor és donació total als altres, sense restriccions i límits. L’amor és tenir cura, en totes les seves possibilitats, de les persones, les més pròximes i aquelles que formen la societat. L’amor no és excloent i no té límits. “Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda. “Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li: Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més” (Lc 10,30-35)

Sovint anem atrafegats i anguniats. Anem amunt i avall apressats pel temps o fent múltiples coses simultàniament. Sembla que el món s'hagi d'acabar al final del dia. Al final tenim la sensació que la vida se’ns esmunys com l’aigua s’escola entre els dits. Aquest neguit ens impedeix gaudir de la vida, dels seus breus instants on es condensa tota la joia de viure. Quan fem balanç del dia ens preguntem: ¿hem fet allò que és important?, ¿ens queda temps per asserenar-nos i treballar el nostre interior?, ¿estem contents amb les respostes que donem? . “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa”.  (Lc 10,41-42)

Totes les persones formem part de la gran família de la humanitat. Fins al punt que la pregària més estesa, el Pare Nostre, identifica a Déu com el pare de tots. Aquest reconeixement afirma la nostra filiació i ens agermana amb totes les persones. La pregària del Pare Nostre resumeix tot el sentit de la causa de Jesús. “No heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abba, Pare!»” (Mt 8,15)