L’amor és font de vida. Aquesta afirmació necessita estar fonamentada per un convenciment en el cor i una pràctica d’estimació total i desinteressada als altres. Cada dia tenim múltiples ocasions per estimar. Cal tenir els ulls i les oïdes ben a punt per acollir les exigències d’amor que la vida ens posa davant nostre. Al vespre, en començar el descans nocturn, pot ser un bon moment per revisar el fet durant el dia i veure si hem estimat sincerament. “Visqueu fermament arrelats en l’amor ... Que arribeu a conèixer la immensitat d’aquest amor, que sobrepassa tot coneixement. Així arribareu a la plenitud de creixement, que és la plenitud de Déu”. (Ef 3,17.19)
Sovint tenim la sensació que la maldat, dit així i de forma genèrica, té més predicament i presència en el món que la bondat. Tenim la sensació que el món no se’n surt per resoldre els grans problemes que creen injustícies, desigualtats i patiments. No hem de perdre l’esperança. Ens hem de mantenir esperançats que la foscor serà vençuda per la llum de la veritat i l’amor. Dit ras i curt, confiem en Déu.
¿Qui pot estar a la muntanya del Senyor? ¿Qui pot estar-se al recinte sagrat? El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, que no confia en els déus falsos. Salm 24(23) 3-4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada