Confessar-se creient és una afirmació que desborda la racionalitat i s'endinsa en l'experiència vital. Les raons de la fe parteixen dels dons interiors que situen la creença en l'àmbit de les vivències interiors viscudes. La cultura ajuda a expressar la creença, però no l'explica. La joia de creure és una bona expressió de la vitalitat interior de la fe. "M'ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència, al costat vostre, delícies per sempre" (Salm 16(15) 11)
Les ciutats, viles i pobles on vivim han de ser llocs equilibrats urbanísticament, agradables i amables per viure-hi. Han de ser ciutats, viles i pobles justos, on no hi hagi persones instal·lades en la marginació i l’exclusió social. Les autoritats que governen el món local han de ser íntegres i al servei dels ciutadans. Aquesta és la petita utopia per les nostres ciutats, viles i pobles. Llavors podrem dir l’espai urbà és amable i harmoniós.
“Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l'aliança d'Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David”.
(Salm 121/122, 3-5)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada