Davant les necessitats dels altres ¿què estem disposats a donar?, ¿què volem compartir? En alguns casos, tenir una vida més austera, suprimint les despeses superficials, pot ser suficient per compartir uns recursos que altres no tenen. En altres ocasions, es pot compartir el temps per dedicar-lo al fet que altres persones recuperin la seva dignitat. Sempre hi ha una possibilitat de desprendre’s d’algun aspecte d’un mateix a fi de donar-ho als altres. “Aquesta viuda pobra ha donat més que tots; tots aquests altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per a viure” (Lc 21, 3-4)
Cal saber ser pacients. No es tracta d'una paciència fruit de la resignació, sinó del treball precís i constant a favor de construir un món millor, més just i fraternal. La promesa d'un temps nou és real si estimem, si portem a la societat la pau i treballem a favor de la justícia. Serà així com el futur per venir serà present entre nosaltres. "Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l'estimen. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels". (Salm 85(84), 9.10)
En l’ofici de viure cal ser coherents. És simple, cal fer allò que diem i el que expressem ha d’estar en consonància amb allò que pensem. Això ens portarà a testimoniar la fe en moments en què no pot ser ben rebuda o que pot incomodar. Tant se val, perquè si renunciem a aquesta coherència, deixem de ser solidaris de l’esperança de moltes persones. “Se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni” (Lc 21,12-13).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada