Els cristians parlem sovint del Regne de Déu. El presentem com una esperança llunyana on es resoldran les sofrences i els neguits del present. En parlem com la utopia de la justícia alliberadora. Però, aquest Regne no està en fets extraordinaris del futur, sinó en realitats quotidianes. El podem trobar allí on hi ha justícia, fraternitat, igualtat i felicitat humana. Cada un de nosaltres podem ser cada dia constructors d’aquest Regne que capgira la lògica del món. “El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible, ni tampoc podran dir: "És aquí" o "És allà". El Regne de Déu és enmig vostre” (Lc 17,20-21)
Cal viure cada instant de la vida com si fos el darrer. Això vol dir, estar en pau amb un mateix. En cada moment es condensa la plenitud de la vida i cada moment és una oportunitat per sortir a l'encontre de l'altre. Si ens tanquem morim en vida, si ens obrim al proïsme, vivim. "Qui miri de conservar la vida la perdrà, però el qui la perdi viurà. Jo us dic que aquella nit, si n'hi havia dos en un mateix llit, pot ser l'un fora presa i l'altre deixar" (Lc (17,33-34)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada