L’amor és gratuïtat. Hem d’estimar sense esperar res a canvi. Si cerquem la recompensa, aquesta actitud fomenta el nostre egoisme i no ajuda a purificar el nostre cor. L’amor generós, altruista i desinteressat ens salva de les temptacions de ser el centre de la vida o de l’univers. Ser despresos també en l’amor és el camí a la felicitat. “Quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos!” (Lc 14, 13-14).
Hi ha moments, pot ser el que vivim aquests dies és un d’ells, que són feixucs. Moments en els quals sentim un pes a l’ànima que ens costa alleugerir. Davant de tant dolor, l’ànim s’encongeix. Quan ens passa això necessitem sentir-nos acollits, acompanyats i reconfortats. Hem de trobar persones i instants de calidesa que ens renovin l’esperit i en donin assossec. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar” (Mt 11,28)
Tenir confiança, tal com expressa el verset d'avui, dona tranquil·litat per afrontar les incerteses, les penes i les adversitats de la vida. És una confiança que aporta certesa que l'esperança consola dona seguretat. Abandonem les nostres pors i experimentem la llibertat personal perquè sentim en nosaltres la confiança en el Senyor. Hem de viure més confiats en el fet que Déu farà més que nosaltres i mai ens trobarem desemparats de l'amor que té i ens tenen.
El Senyor m'il·lumina i em salva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada