Per creure, no cal tenir la certesa que les coses són exactament com els sentits ens mostren. Més aviat, creiem perquè experimentem una vivència interior que nodreix el nostre convenciment. No creiem per veure, sinó que creiem per poder veure les coses amb una mirada diferent. En el fons, creiem perquè confiem en el testimoni de veritat que ens ofereixen les altres persones. “Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!” (Jn 20,29)
La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons incomprensibles de la vida. “Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11,25)
És important ser persones bones i practicar el bé. Hem de construir justícia i ser testimonis de la pau. L'amor ha de ser present en tot moment, ja que té el poder de transformar-ho tot. Gràcies a l'amor, podem vèncer l'egoisme que ens limita. Perdre la capacitat d'estimar equival a morir en vida. L'amor treballa pacientment el nostre esperit i ens dona vida. Per tant, estimem i no deixem mai d'estimar-nos. “Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor, qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 15,9,5b)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada