Les comunitats humanes es forgen i es mantenen pels vincles que els seus membres estableixen. En el cas dels cristians, el gran signe que defineix i uneix la seva comunitat és l'amor. És gràcies a aquest amor que romanen units i es projecten cap a la societat, impulsats pel desig de fer el bé. Aquesta qualitat hauria de ser la seva distinció més evident respecte a altres grups humans. L'amor ho abraça tot, ho transforma tot. És el manament nou que condensa tots els altres, oferint una perspectiva menys rígida i infinitament més profunda. Si ens estimem, la nostra existència adquirirà un sentit completament nou i més gratificant. “Jo us estimo tal com el Pare m’estima, manteniu-vos en l’amor que us tinc” (Jn 15,9)
L’amor és el nou manament de Jesús. Estimant acomplim totes les altres possibles prescripcions. Però l’amor no és una retòrica, sinó una acció. Ortopraxis, diuen alguns teòlegs. Cada dia està plegat d’oportunitats per estimar i ser testimonis de l’amor. No les hem de deixar passar de llarg. “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano”. (Jn 15,12-14)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada