Sovint, les persones podem caure en la creença de ser superiors als altres, o atorgar massa importància als nostres títols i coneixements, pensant que això ens fa més rellevants socialment. Aquesta supèrbia ens pot allunyar dels altres en comptes d'acollir-los i ajudar-los, i deixar de ser-ne servidors. També podem ignorar les capacitats i els mèrits dels altres, cosa que cal evitar. Qualsevol actitud que ens separi i ens allunyi no és positiva. “No hi ha cap criat més important que el seu amo, ni cap enviat més important que el qui l’envia. Sabent això, feliços vosaltres si ho practiqueu” (Jn 13, 16-17)
Les persones necessitem referents que orientin el nostre comportament. Aquests ens permeten descobrir i apreciar allò que ens enriqueix interiorment, ens aporta serenor espiritual i ens ajuda a trobar el sentit de l'existència. Actualment, nombroses propostes es presenten com a fonts de sentit, tot i que moltes d'elles són meres il·lusions efímeres, mancades de contingut i solidesa. “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14,6).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada