Vivim en un temps ple d’ofertes de felicitat ràpida. Hi ha una gran oferta de camins per ser feliços. La majoria d’ells situen l’individu en el centre de tot. Aquest elogi de l’individualisme ens fa perdre la perspectiva dels altres. El camí de la verdadera felicitat neix de la descoberta de les altres persones i el valor que tenen en la nostra vida. Ningú és una illa. “Jo soc el pa de vida. Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre” (Jn 6,48-51)
Confiem i vivim amb l'esperança que l'amor ens obrirà nous camins i farà créixer el nostre esperit, fins i tot més enllà del que ara creiem possible. Estem cridats a l'esperança, i el camí per aconseguir-la és estimar plenament els altres i a nosaltres mateixos. Aquestes dues accions alimenten el nostre esperit i ens porten la pau al cor “El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà per sempre” (Salm 117,2)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada