Glosses per la vida quotidiana

La vida està plena de misteris. Hi ha preguntes que no sabem respondre. No és el coneixement científic el que ens dona les respostes, ens cal un saber més arran de la mateixa experiència de viure. El trobament amb els altres ens ajuda a trobar aquestes respostes. Després, les vivències de sentir-nos compromesos solidàriament amb les seves esperances ens ajuden a comprendre millor el sentit de la vida. “Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne” (Mt 11,25) 

La política hauria de ser, fonamentalment, un servei a la comunitat, no pas un instrument per ocupar i mantenir el poder, procurant beneficis, més o menys confessables, ni per mostrar-se com a persones importants. Malauradament, en les societats occidentals, molts polítics amb pocs escrúpols o voluntat de servei han segrestat la política, reduint-la a un exercici endogàmic del poder. Cal, però, una altra manera d'entendre-la: una política centrada en els altres, en la recerca del bé comú i en la resolució dels problemes de la gent. “Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau” (Mt 20, 26-27).

Glosses per la vida quotidiana

La vida s’obre davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats por diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per entendre com Déu ens parla a través d’ells. “No enduriu, avui, els vostre cors; escolteu la veu de Déu”. (Salm 95(94), 8)

 

L’experiència cristiana pot resultar incomprensible per moltes persones. Inclús, en més d´una ocasió nosaltres mateixos en podem dubtar. Busquem respostes a unes preguntes sense adonar-nos que no són les adequades perquè ens situem en la perspectiva d’una determinada lògica que no és l’apropiada per comprendre el sentit de la vivència de la fe cristiana. Tot el que era antic ha caducat i ha començat un món nou. “Dona, per què plores?. Ella els respon: «S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat» Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no s'adonava que fos ell. Jesús li diu: «Dona, per què plores? Qui busques?» Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: «Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré» Li diu Jesús:«Maria!» Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: «Rabuni» —que vol dir «mestre».” (Jo 20,11-16)

 

L’amor tot ho pot, tot ho transforma. Hem de ser persones bones i fer el bé. Hem de ser constructors de justícia i testimonis de la pau. Hem d’estimar en tot moment. Els nostres fruits, són les obres que fem i la saba que necessitem per donar els fruits prové de la vida interior. L’amor treballa pacientment el nostre esperit i ens dona vida. “Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor, qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 15,9b,5b)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que els problemes ens pesen molt. Els considerem difícils de suportar i una càrrega feixuga. Són moments carregats de pessimisme i plens de desesperança. És llavors quan cal enlairar els ulls i trobar consol en la confiança que dona sentir-nos estimats i acompanyats, perquè sempre hi ha persones disposades a donar-nos el seu amor i compartir les seves esperances. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar” (Mt 11, 28)

 

L’amor transforma. L’amor és la força interior que esdevé el motor de la vida. Gràcies a l’amor les persones ens podem relacionar honestament i buscant el bé mutu. Creure és estimar. Sense l’amor la fe no té sentit. Déu és amor. “Si haguéssiu entès què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis , no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa.” . (Mt 12,7)

Glosses per la vida quotidiana

L’amor, tot ho pot. L’amor ho és tot. Gràcies a l’amor les persones ens relacionem amb respecte, amabilitat i acolliment. Ningú és considerat ni millor ni pitjor, sinó igual. Gràcies a l’amor no hi ha diferències entre les persones perquè tots formen part de la gran germandat de la humanitat. “Ningú no té un amor més gran que el que dona la vida pels seus amics” (Jn 15,13)

 

Necessitem trobar la saviesa en la vida, escoltar-la, meditar-la i dur-la a la pràctica. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. La mundanitat ens temptarà amb falses savieses, però l’exercici del discerniment ens portarà claror als nostres judicis. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37(36) 30-31.

 

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa surt del cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11, 25)

Glosses per la vida quotidiana

En un món inundat d’imatges efímeres, cal recuperar la força de la paraula. El relat ha de presidir la manera de relacionar-nos amb els demés. La paraula nua té força, no cal adonar-la en excés fins fer-li perdre el seu valor d’anunci ple de sentit. Cal fonamentar les paraules amb el testimoniatge. No ens cal poca cosa més. La paraula i l’exemple en són suficients. “Aneu i prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a propi...No porteu diners, ni or, ni plata, ni cap moneda, no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni calçat, ni bastó” (Mt 10,7-10)

 

Per alguns cristians la vivència de la fe comporta una opció de vida radicalment diferent a l’estil de vida majoritari. Són persones que han optat per viure en comunitat, renunciant a tota riquesa i compaginant la pregària amb el treball. L’opció de vida monàstica està a la base de la nostra civilització, en els monestirs s’ha teixit un concepció de vida que transmet sentit i profunditat. Gràcies pel testimoni d’aquests homes i dones que han fet l’opció monàstica. Ells i elles ens parlen d’una vida plena de sentit i humanitat

"Guarda't la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.
Decantat del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la".
(Salm 34(33) 14-15)

Glosses per la vida quotidiana

La mort és la gran certesa de la nostra vida. Sabem que, tard o d’hora, morirem, però no sabem el moment. Però aquesta incertesa no ens ha de neguitejar ni empresonar el nostre esperit Hem d’obrir el nostre cor i met perquè la vida tingui més força que la mort. “Jesucrist, el nostre salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l’evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida” (2Tm 1,10).

 

La vida sovint ens atrapa en el seu tràfec, fent-nos sentir presoners de les circumstàncies. La fe ens ofereix un refugi càlid per redescobrir la joia de viure. Podem accedir-hi a través de la pregària, el treball de l'esperit i l'amor que ens obre als altres, permetent-nos vèncer les rancúnies amb el perdó."Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar.” (Mt 11,28)

 

No hem de tenir por. Hem de confiar en que trobarem consol, fins i tot en els moments més feixucs. La nostra esperança ve de la fe. No té sentit una fe que no porti a l’esperança. Creure és confiar. “Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té; els allibera de la mort i els retorna en temps de fam” (Salm 33 (32) 18-19)

Glosses per la vida quotidiana

Per creure no cal tenir la certesa de que les coses són tal com els sentits ens confirmen, sinó que creiem perquè tenim una vivència interior que alimenta el nostre convenciment. No creiem perquè veiem, sinó que creiem per veure les coses amb una mirada diferent. En el fons, creiem perquè confiem en el testimoni de veritat que ens aporten les altres persones. “Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!” (Jn 20,29)

M’agradaria saber estimar més. M’agradaria saber tenir cura dels altres. M’agradaria que l’amor guies totes les meves passes en la via. M’agradaria que l’egoisme no anul·les la meva capacitat d’estimar. M’agradaria que tothom s’estimés. “Tothom coneixerà que sou deixebles mes – diu el Senyor – per l’estimació que us tindreu entre vosaltres” (Jn 13,35)

Glosses per la vida quotidiana

Seguir la causa de Jesús implica abandonar moltes expectatives personals i renunciar a allò que altres persones poden considerar desitjables. També significa estar sempre disponible per acollir les persones necessitades. Per fer-ho possible, hem de desprendre'ns dels lligams que ens tanquen i ens aferren al món material. “Jesús li digué “Vine amb mi”. Senyor permeteu-me primer d’anar-me’n a cassa, fins que hauré enterrat el meu pare” Jesús li diu “Deixa que els mort enterrin el seus morts, i tu ves a anunciar el Regne de Déu” (Mt 8, 18-22)

 Hi ha moments en què la por es manifesta, fent-nos sentir vulnerables. Les adversitats ens generen incertesa, patim defalliments interns que desassosseguen l'esperit o determinats esdeveniments ens causen inquietud. En tots aquests escenaris, la fe esdevé un pilar, nodrint una esperança ferma que ens impulsa a no defallir. "Senyor, salveu-nos ! Ens enfonsem! Jesús els diu "Per què us esvereu? Quina poca fe" I s'aixecà, renyà els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança". (Mt 8, 25-26)

És fonamental que no mentim ni utilitzem enganys per captar l'atenció dels altres. La sinceritat en les relacions humanes permet que la gent ens conegui tal com som, sense falsedats, exageracions o confusions. Mostrar-nos amb autenticitat ens allibera interiorment i facilita una connexió més profunda amb la realitat interna de les altres persones. “La proclamació de la veritat ens fa néixer a la vida, perquè fossim com un primer fruit de tot el que ha creat” (Jm 1,18)