La mort és la gran certesa de la nostra vida. Sabem que, tard o d’hora, morirem, però no sabem el moment. Però aquesta incertesa no ens ha de neguitejar ni empresonar el nostre esperit Hem d’obrir el nostre cor i met perquè la vida tingui més força que la mort. “Jesucrist, el nostre salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l’evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida” (2Tm 1,10).
La vida sovint ens atrapa en el seu tràfec, fent-nos sentir presoners de les circumstàncies. La fe ens ofereix un refugi càlid per redescobrir la joia de viure. Podem accedir-hi a través de la pregària, el treball de l'esperit i l'amor que ens obre als altres, permetent-nos vèncer les rancúnies amb el perdó."Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar.” (Mt 11,28)
No hem de tenir por. Hem de confiar en que trobarem consol, fins i tot en els moments més feixucs. La nostra esperança ve de la fe. No té sentit una fe que no porti a l’esperança. Creure és confiar. “Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té; els allibera de la mort i els retorna en temps de fam” (Salm 33 (32) 18-19)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada