En un món inundat d’imatges efímeres, cal recuperar la força de la paraula. El relat ha de presidir la manera de relacionar-nos amb els demés. La paraula nua té força, no cal adonar-la en excés fins fer-li perdre el seu valor d’anunci ple de sentit. Cal fonamentar les paraules amb el testimoniatge. No ens cal poca cosa més. La paraula i l’exemple en són suficients. “Aneu i prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a propi...No porteu diners, ni or, ni plata, ni cap moneda, no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni calçat, ni bastó” (Mt 10,7-10)
Per alguns cristians la vivència de la fe comporta una opció de vida radicalment diferent a l’estil de vida majoritari. Són persones que han optat per viure en comunitat, renunciant a tota riquesa i compaginant la pregària amb el treball. L’opció de vida monàstica està a la base de la nostra civilització, en els monestirs s’ha teixit un concepció de vida que transmet sentit i profunditat. Gràcies pel testimoni d’aquests homes i dones que han fet l’opció monàstica. Ells i elles ens parlen d’una vida plena de sentit i humanitat
"Guarda't la llengua del mal,que no diguin res de fals els teus llavis.Decantat del mal i fes el bé,busca la pau, procura aconseguir-la".(Salm 34(33) 14-15)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada