Per creure no cal tenir la certesa de que les coses són tal com els sentits ens confirmen, sinó que creiem perquè tenim una vivència interior que alimenta el nostre convenciment. No creiem perquè veiem, sinó que creiem per veure les coses amb una mirada diferent. En el fons, creiem perquè confiem en el testimoni de veritat que ens aporten les altres persones. “Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!” (Jn 20,29)
M’agradaria saber estimar més. M’agradaria saber tenir cura dels altres. M’agradaria que l’amor guies totes les meves passes en la via. M’agradaria que l’egoisme no anul·les la meva capacitat d’estimar. M’agradaria que tothom s’estimés. “Tothom coneixerà que sou deixebles mes – diu el Senyor – per l’estimació que us tindreu entre vosaltres” (Jn 13,35)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada