La vida s’obre davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats por diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per entendre com Déu ens parla a través d’ells. “No enduriu, avui, els vostre cors; escolteu la veu de Déu”. (Salm 95(94), 8)
L’experiència cristiana pot resultar incomprensible per moltes persones. Inclús, en més d´una ocasió nosaltres mateixos en podem dubtar. Busquem respostes a unes preguntes sense adonar-nos que no són les adequades perquè ens situem en la perspectiva d’una determinada lògica que no és l’apropiada per comprendre el sentit de la vivència de la fe cristiana. Tot el que era antic ha caducat i ha començat un món nou. “Dona, per què plores?. Ella els respon: «S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat» Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no s'adonava que fos ell. Jesús li diu: «Dona, per què plores? Qui busques?» Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: «Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré» Li diu Jesús:«Maria!» Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: «Rabuni» —que vol dir «mestre».” (Jo 20,11-16)
L’amor tot ho pot, tot ho transforma. Hem de ser persones bones i fer el bé. Hem de ser constructors de justícia i testimonis de la pau. Hem d’estimar en tot moment. Els nostres fruits, són les obres que fem i la saba que necessitem per donar els fruits prové de la vida interior. L’amor treballa pacientment el nostre esperit i ens dona vida. “Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor, qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 15,9b,5b)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada