La pregària, els moments quotidians de silenci i repòs interior, ens ajuden a trobar el sentit del que fem. També ens permeten obrir el cor a la comprensió d’allò que la raó no pot donar-hi resposta. Les dificultats del dia a dia poden entendre’s i transformar-se a la llum de la contemplació de les paraules que són font de pau i serenor per l’esperit. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar, diu el Senyor” (Mt 11,28)
En tot moment i en qualsevol situació hem de saber descobrir la transcendència de cada instant. La contemplació en la quotidianitat ens ajuda a adonar-nos de la bellesa de les petites coses i l’evocació del valor transcendent. Cal saber aturar-se, parar del brogit en que vivim, i des del silenci interior meravellar-nos en la descoberta de les dimensions profundes de les persones, dels fenòmens naturals i tot allò que ens ajudi a projectar-nos més enllà dels nostres cors.
“Glorieu-vos del seu nom, que és sant,alegreu-vos de cor, els qui cerqueu el Senyor.Cerqueu el Senyor, penseu en el seu poder,busqueu sempre la seva presència”.Salm 105 (104) 3-4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada