Estem en temps d’espera d’un fet que trasbalsarà els nostres cors: Nadal. El dia en què Déu s’encarna per compartir la condició humana, assumir les nostres sofrences i proposar-nos un camí de consol i salvació. És una espera confiada perquè sabem que després de Nadal ve Pasqua quan la llum il·luminarà la foscor. Nadal revela la Pasqua, aquest és l’anunci que hem de saber transmetre a la societat. Hi ha esperança malgrat les adversitats. La salvació és possible, però ens exigeix treballar perquè sigui així. “Els pobres desvalguts buscaven aigua i ni en trobaven, la set els ressecava la llengua. Jo, el Senyor, el Déu d’Israel, els escolto i no els abandó: dalt les muntanyes més àrides faig néixer rius, faig néixer fonts dintre les valls i estanys en el desert” (Is 41,17-18)
Hem d’aprendre a escoltar i fer cas dels consells assenyats, fins i tot quan aquests s'oposen directament a allò que el nostre desig voldria escoltar. Per tant, és indispensable desenvolupar un criteri ferm que ens permeti destriar amb intel·ligència els judicis plens de raó, separant-los dels falsos profetismes o dels oracles interessats. La nostra base ha de ser sempre fonamentada en criteris sòlids, acollint i aplicant les raons realment entenimentades.
“Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos,ni va pels camins dels pecadors,ni s’asseu al rodó burleta dels descreguts.Estima de tot cor la llei del Senyor,la repassa meditant-la nit i dia”(Salm 1, 1-2)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada