En aquests dies de desembre, podem apreciar com, de mica en mica, el dia comença a estirar-se i la foscor triga una mica més a fer-se present. És un procés lent on la llum guanya, a pas de puça, terreny a la nit. Per Nadal, tots esperem aquell esclat de llum que sigui capaç de donar sentit i sadollar les esperances que hem anat sostenint des de fa temps. En un món que sovint sembla més desesperançat, necessitem aferrar-nos a aquesta certesa per continuar caminant amb pas ferm. Ens cal saber que, al final del trajecte, ens espera una llum que escalfa i que té el poder d'il·luminar els nostres moments més foscos. Per tot plegat, hem de ser testimonis de petites esperances en la nostra vida quotidiana, actuant com a motor per ajudar els altres i a nosaltres mateixos a sortir dels desencisos. “Perquè ens estima, ens visitarà un sol, que ve del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau” (Lc 1, 78-79)
Seguir la causa de Jesús ens pot comportar més d’una dificultat. Per aquest motiu, és fonamental saber perseverar i mantenir-nos constants en el testimoni dels principis que atorguen sentit a la nostra vida, tot conservant la fermesa i la seguretat interior de saber que estem fent el que cal fer. Hem de conrear l'esperit per enfortir la nostra seguretat i així poder afrontar els moments durs de la vida. Això ens ajudarà a mantenir-nos fidels quan les circumstàncies són adverses. Serà precisament en aquests moments difícils quan podrem experimentar, amb més intensitat, la companyia de Jesús. "No podien res davant la saviesa i la força de l'Esperit amb que Esteve parlava" (Ac 6,10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada