Els cristians tenim la responsabilitat d'acollir i fer nostre la Paraula de Déu. De la mateixa manera, les persones de bon cor acullen aquells principis que semblen dictats per la divinitat. Per tant, tots hem de procurar actuar d'acord amb aquesta escala de valors que hem acceptat amb confiança, convertint-los en la nostra guia d'acció. “Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38).
L’Advent ens convida a vetllar per acollir la paraula de Déu que ve a trobar-nos en la història de tots i en la història personal. Hem d’estar atents per rebre aquesta presència de Déu, entendre-la i acceptar-la. Sabem que la paraula de Déu encarnada serà font de vida i esperança. Gràcies a ella, allò que semblava impossible esdevindrà real. “Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert un camí al Senyor, aplaneu en l'estepa una ruta per al nostre Déu. S'alçaran les fondalades, s'abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i la serralada, una ampla vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor, i tothom veurà alhora que el Senyor mateix ha parlat.»” (Is 40,3-5)
Sovint, en la vida, les persones necessitem consol, acolliment i comprensió. La vida no sempre és de colors; al contrari, hi ha moments plens de foscors que ho enterboleixen tot i poden arribar a desesperar. És precisament en aquests instants quan anhelem la mà amiga que ens aculli i ens faci descansar de les nostres tribulacions. Ens cal sentir-nos estimats i percebre l'afecte que ens poden transmetre els altres. Però, per fer possible aquest trobament consolador, és imprescindible confiar i obrir el cor. "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar" (Mt 11,28)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada