dilluns, 20 de gener de 2014

Shura, la consulta

Ara que la societat catalana es troba en l’atzucac de poder fer un referèndum  és bo saber com les diferents religions aborden aquesta qüestió. En aquesta nota abordaré com ho veu la religió islàmica. Pels musulmans, tal com es desprèn de la seva tradició jurídica, font de saviesa que regula les pautes de comportament, s’assumeix que tot bon governant ha de practicar la shura amb els seus súbdits. El terme shura en àrab vol dir "consulta", "concertació" (Majles al-Shura) i com a concepte serveix per designar el parlament d'un Estat islàmic; la junta directiva d'un partit o una institució religiosa. En el marc religiós musulmà és el consell de jutges musulmans. La seva existència com a concepte prové de l’ordre donada per Mahoma als creients musulmans de consultar abans de prendre una decisió. Forma part de la tradició jurídica de l’Islam que, abans de prendre una determinació es consulti amb totes les persones afectades. Algunes corrents musulmans sunnites consideren que totes les decisions de les societats musulmanes s’han de prendre pel procediment de la shura i això legitima de base el model de democràcia representativa. Segons això és evident que no es dóna cap incompatibilitat, tot al contrari, entre democràcia i Islam.

La primera referencia a la idea de la shura  en l’Alcorà es troba a la segona Sura (la Vaca) en el verset 233 i fa referència a la decisió col·lectiva de la família que cal prendre en relació al deslletament dels infants. Aquest verset fomenta que els pares es consultin mútuament quan procedir al deslletament del seu fill  “si ambdós volen acabar la lactància abans d’aquest terme (dos anys) amb acord mutu i mútua consulta no hi ha el més petit pecat per part de cap d’ells”. La segona referència es troba en la Sura 42 de l'Alcorà que és anomenada com a Shura (la Consulta). En el seu versicle 38 es presenta la shura com un estil de vida digne de lloança per tot creient: “ Al·là, té moltes coses millors, i més perdurables per als qui (...) fan consultes mútues” (42,38). En aquest text també es suggereix que cal consultar a les persones que estan afectades per una qüestió. Una altra referència es troba en el verset 159 de la Shura 3 (la família d’Imran) on es diu “A més a més, consulta’ls abans de prendre una decisió o donar una ordre. Però després, quan hagis decidit una cosa, posa la tvea confiança en Déu”. El primer verset situa la shura en l’àmbit dels assumptes de família. La segona proposa un estil de vida de les persones que aspiren a ser santes i estimades per Al·là. Es considera que és el verset més completa sobre shura. El tercer verset explica sobre com la misericòrdia, el perdó i la consulta mútua són factors que contribueixen a que els governants es guanyin la confiança de les persones.


Alguns experts en jurisprudència islàmica consideren que els anteriors verset de l’Alcorà estableixen uns preceptes que obliguen als dirigents polítics a governar amb consens i consultant a les persones en tot allò que els afecti. Pensen que la shura és una de les clàusules fonamentals del sistema islàmic en relació al govern de la societat. És una llàstima el nul respecte i sensibilitat que moltes societats islàmiques han tingut per la dimensió democràtica inherent en l’esperit de la shura. El mateix error sembla que és el que ara estan caient alguns governs i dirigents polítics no musulmans en relació al procés de consulta que el Parlament català ha decidit promoure. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada