dimecres, 30 de setembre de 2015

Apunts per un temps de consens i pactes

És evident que una part dels catalans han votat clarament a favor de les forces polítiques que proposaven endegar el procés per la independència de Catalunya. Aquest opció ha estat superior als que clarament s’hi oposaven. Dins del bloc dels anomenats independentistes hi confluïen diferents sensibilitats polítiques i socials expressant nítidament la transversalitat de les opcions independentistes. La unitat política dels partidaris de la independència és una bé a no malmetre per evitar els greus errors del passat del catalanisme polític.

Sóc conscient que, si bé Junts pel sí s’emportà la immensa majoria del vot independentista aquesta és insuficient per formar govern, es necessita pactar amb la CUP que la votació popular li donà un paper cabdal alhora de determinar que pot ser el proper president de la Generalitat. Però la ciutadania ha donat també un clar missatge en relació a quines són les seves preferències sobre qui ha de ser el futur president de la Generalitat. És d’agrair que les formacions independentistes hagin estat clares en les seves posicions en relació a les preferències per ocupar la presidència de la Generalitat. Aquesta transparència en les posicions pot ajudar a trobar l’acord. Però no es pot ignorar que la immensa majoria ha expressat confiar en que Artur Mas segueixi liderant el procés cap a la independència de Catalunya. En cap moment es pot deixar de banda aquesta clara expressió dels votants de Junts pel sí.

Per arribar a un acord per investir el futur president de la Generalitat, cal generositat, responsabilitat i mesura per totes les parts. Responsabilitat alhora de llegir els resultats electorals i no tensar les negociacions més enllà del que és raonable. Les forces independentistes han de comprendre que pel bon èxit del procés de construcció de la independència de Catalunya no és el moment de retrets, ni és el temps per resoldre les contradiccions o antagonismes de la societat catalana. També cal mesura per entendre el sentit del suport que els catalans han donat a les forces independentistes. Els partits guanyadors no poden ni duen segrestar la voluntat dels electors, ni poden atribuir-se interpretar les intencions dels seus vots. Caldrà enorme generositat per superar les diferències i trobar les millors solucions que permetin mantenir-se fidels a la voluntat dels electors expressada en el joc de majories i minories.


L’administració política dels resultats electorals ha de ser entesa pels electors i no provocar confusió entre aquells governs estrangers en relació al lideratge del procés endegat polític. És indubtable que Artur Mas és un capital polític que les forces independentistes no en poden prescindir. La seva habilitat en la gestió del temps polític i alhora d’articular l’estratègia adequada ha permès a les forces independentistes tenir uns resultats extraordinaris el passat 27S. Ara s’obra un temps polític dens on cal prendre les adequades decisions polítiques que permetin ampliar al màxim majoria favorable al procés cap a la independència. Tenint establer clarament aquest horitzó no és pot renunciar a oferir a alguns partits que estan avui fora de la majoria guanyadora en les eleccions, la possibilitat de trobar uns punts de consens per facilitar que el procés de transició cap a la independència es fa garantint la màxima transparència i l’acord per resoldre els greus problemes creats per la crisi econòmica. En aquest direcció, tindria sentit proposar un ampli pacte nacional i social que contempli incorporar de nou en l’agenda política l’exercici del dret a decidir acordat amb l’estat espanyol seguint les pautes marcades pel referèndum escocès, i les mesures socio-econòmiques urgents per trobar una sortida positiva a la crisi econòmica. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada