Novament es dona la situació del que ofèn es sent ofès. Germinans Germinabit continua amb les seves obsessions. Ara són l’Antoni Matabosch, la Fundació Maragall i el periodista Oriol Domingo. Puntualment Religión en Libertad i en Francisco José Fernández De la Cigoña l'han replicat en els seus blogs. Aquest comentarista, ha diferencia dels autors de Germinans Germinabit, dóna la cara. Cert que el seu pensament és ultraconservador però dóna la cara como també ho fa Jiménez Losantos a la COPE. Tots dos tenen valor. Els de Germinans Germinabit no. S’amaguen en l’anonimat.
Tot el debat que calgui, però sabent amb qui. No és pot parlar i escoltar rostres tapats en passamuntanyes. L’anonimat fa perdre una condició bàsica per tot debat democràtic: assumir la responsabilitat de les idees. Germinans Germinabit no pot acusar a ningú de negar el dret a expressar-se. Són ells qui la neguen cada dia quan s’emparen en l’anonimat, manipulen la informació i tergiversen els fets. La Fundació Maragall no va decidir, com diuen els de Germinans Germinabit, demanar a l’espiscopat català que es pronuncii sobre la seva web. Això ho va dir l’Oriol Domingo, ponent de la seva sessió mensual d’anàlisi de l’actutalitat informativa. Fou ell el que pronuncià aquestes paraules. Per cert, quan la Fundació Maragall va demanar-me a mi fer la mateixa sessió, vaig criticar amb la mateixa contundència com faig ara a Germinans Germinabit. En els dos casos les crítiques tenen noms i cognoms. Quins són els noms i cognoms dels autors de Germinans Germinabit?.
En matemàtiques existeix el principi de relació transitiva. (Si A= B i B=C, llavors A=C). Això aplicat al tema que ens ocupa expressa el següent. Si Germinans Germinabit és lloat per Francisco José Fernández De la Cigoña, i Francisco José Fernández De la Cigoña lloa als lefebristes llavors Germinans Germinabit lloa als lefebristes. Alerta amics, no podem ser còmplices de les relacions transitives. Es hora d’actuar i de debatre amb qui sigui. Però sense passamuntanyes.
Tot el debat que calgui, però sabent amb qui. No és pot parlar i escoltar rostres tapats en passamuntanyes. L’anonimat fa perdre una condició bàsica per tot debat democràtic: assumir la responsabilitat de les idees. Germinans Germinabit no pot acusar a ningú de negar el dret a expressar-se. Són ells qui la neguen cada dia quan s’emparen en l’anonimat, manipulen la informació i tergiversen els fets. La Fundació Maragall no va decidir, com diuen els de Germinans Germinabit, demanar a l’espiscopat català que es pronuncii sobre la seva web. Això ho va dir l’Oriol Domingo, ponent de la seva sessió mensual d’anàlisi de l’actutalitat informativa. Fou ell el que pronuncià aquestes paraules. Per cert, quan la Fundació Maragall va demanar-me a mi fer la mateixa sessió, vaig criticar amb la mateixa contundència com faig ara a Germinans Germinabit. En els dos casos les crítiques tenen noms i cognoms. Quins són els noms i cognoms dels autors de Germinans Germinabit?.
En matemàtiques existeix el principi de relació transitiva. (Si A= B i B=C, llavors A=C). Això aplicat al tema que ens ocupa expressa el següent. Si Germinans Germinabit és lloat per Francisco José Fernández De la Cigoña, i Francisco José Fernández De la Cigoña lloa als lefebristes llavors Germinans Germinabit lloa als lefebristes. Alerta amics, no podem ser còmplices de les relacions transitives. Es hora d’actuar i de debatre amb qui sigui. Però sense passamuntanyes.
(Traducción)
Nuevamente se da la situación de quien ofende se siendo ofendido. Germinans Germinabit continúa con sus obsesiones. Ahora son Antoni Matabosch, la Fundación Maragall y el periodista Oriol Domingo. Puntualmente Religión en Libertad y en Francisco José Fernández De la Cigoña lo han replicado en sus blogs. Este comentarista, ha diferencia de los autores de Germinans Germinabit, da la cara. Cierto que su pensamiento es ultraconservador pero da la cara como también lo hace Jiménez Losantos en la COPE. Los dos tienen valor. Los de Germinans Germinabit no. Se esconden en el anonimato.
Debate, todo el que haga falta, pero sabiendo con quién. No se puede hablar y escuchar a rostros tapados con pasamontañas. El anonimato hace perder una condición básica por todo debate democrático: asumir la responsabilidad de las ideas. Germinans Germinabit no puede acusar a nadie de negar el derecho a expresarse. Son ellos quienes lo niegan cada día cuando se amparan en el anonimato, manipulan la información y tergiversan los hechos. La Fundación Maragall no decidió, como dicen los de Germinans Germinabit, pedir al episcopado catalán que se pronunciara sobre su web. Esto lo dijo Oriol Domingo, ponente en su sesión mensual de análisis de la actualidad informativa. Fue él quien pronunció estas palabras. Por cierto, cuando la Fundación Maragall me pidió a mí hacer la misma sesión, critiqué con la misma contundencia como hago ahora a Germinans Germinabit. En los dos casos las críticas tienen nombres y apellidos. ¿Cuáles son los nombres y apellidos de los autores de Germinans Germinabit?.
En matemáticas existe el principio de relación transitiva. (Si A= B y B=C, entonces A=C). Esto aplicado al tema que nos ocupa expresa lo siguiente. Si Germinans Germinabit es alabado por Francisco José Fernández De la Cigoña, y Francisco José Fernández De la Cigoña alaba a los lefebristes entonces Germinans Germinabit alaba a los lefebristes. Alerta amigos, no podemos ser cómplices de las relaciones transitivas. Es hora de actuar y de debatir con quien sea. Pero sin pasamontañas.
De fet els que vulguin escriure alguna cosa políticament-incorrecta ja cal que escriguin des de l'anonimat, del contrari la passaràn magra. La Fundació Juan Maragall s'engloba dintre el sector que podriem dir "políticament-correcte" de Catalunya, (Clero-Catalanista), per tant no necessiten posar-se la careta carnavalesca, ningú els perseguirà.
ResponEliminaAra sí que els del club internàutic d'integristes catòlics ja poden cantar victòria!
ResponEliminaSi es parla d'aquesta gent, i a sobre a "La Vanguardia", ja hauran aconseguit el que volen que no és res més que cridar l'atenció sobre el que anomenen la crisi del catolicisme a Barcelona, i que amaga que en el fons l'únic que volen és allò tan típic de: "Quítate tu que me pongo yo!".
I a l'Oriol Domingo l'haurem de torna a enviar a la Facultat de Periodisme (o de Ciències de la Comunicació, com en diuen ara) per saber que el millor que un periodista pot fer és investigar discretament a fons, i si no es pot callar, però mai donar munició a l'oposició.
El club integrista segons el meu parer és un "totum revolutum" de nostàlgics pre Vaticà II, de "carlistas" nostàlgics de l'anterior cardenal i algun fins i tot del memorable cardenal Marcelo González Martín; i de ressentits en general amb el que ells anomenen progresisme-nacionalisme catòlic de la diòcesi que en el fons potser tampoc no és tan progre.
Però el que no es pot fer mai de la vida és caure en el joc d'aquesta gent, i mirar de desacreditar-los d'una forma tan pueril com és la de dir que són simpatitzants del Marcel Lefebvre ja que la cosa és una mica més complexa.
Qué quieres que te diga, Jordi López, poca credibilidad a la hora de hablar de ciertas realidades de la Iglesia tiene alguien que forma parte del aparato de la Generalidad catalana.
ResponEliminaDe todos modos, con el fin de ver los seguidores que tiene cada uno, sería bueno que pusieras por aquí un contador, ya que los de germinans pasan de 200.000 visitas y Fernández de la Cigoña ha llegado a superar en un día las 20.000. Estoy seguro de que tus números son mejores, ya que no eres "ultraconservador"...
P.D. Jordi, querido, se escribe "a diferència", sin "h". ¿No te lo enseñaron los jesuitas en ESADE?