divendres, 30 d’octubre del 2009

Niu d'escurçons

Això es el que són els de Germinans Germinabit. El precursor de Jesús, Joan Baptista, va dir als fariseus i saduceus "Cria d'escurçons! Qui us ha ensenyat com escapar del càstig que s'acosta?”. Els escurçons han crescut i s’agrupen sota el nom d’aquesta societat secreta (així es qualifiquen ells en el seu blog) que és Germinans Germinabit. L’anonimat els protegeix i els ampara en la seva tasca de practicar l’insult des de la foscor del secretisme. La llum i la foscor, dues metàfores de la fe cristiana, tensiones a Germinans. Des de la llum moltes persones critiquem a Germinans, però ells, segueixen estan a les tenebres de la seva societat secreta. Sempre he pensat que les “societats secretes” eren activitats pensades i dirigides per encobrir els comportaments delictius, com és el cas de la Mafia o de la Camorra, o les conspiraciones. L’anonimat no té rostre, la crítica sí. I anar a rostre descobert té un perill: rebre la insídia dels que són membres de la “societat secreta”. Això és el que li ha passat a l’Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, per haver criticat en una conferència, sense citar-los directament, a Germinans. Avui, des de la pàgina web de Germinans, últim reducte del tradicionalisme carlista romanent a la diòcesi de Barcelona, han disparat en munició gruixuda.

En el blog d'avui Germinans Germinabit ha fet un salt qualitatiu en la seva delirant trajectòria. Fins ara els seus atacs es limitaven al cardenal de Barcelona i el seu entorn. El seu maniqueisme els duia a identificar bàndols. Per un cantó hi ha els bons, tots els tridentins i tradicionalistes carlistes de l'Església catalana; enfront hi situen a la resta, l'ampli sector d'aquesta església que segons ells encarnen tots els mals del catolicisme. Durant mesos han atacat sense pietat al cardenal Lluís Marínez Sistach i a la resta de l’església conciliar barcelonina i catalana. L’estratègia de Germinans era l’insult, la difamació i la mentida permanent. Sense misericòrdia. L'exercici de la insídia és el seu emblema.

Però ara Germinans ha donat un salt qualitatiu: atacar directament a l'Abat de Montserrat. Fins ara, Montserrat havia quedat relativament al marge del punt de mira de Germinans, tot i les ocasions que la caverna havien tingut, segons els seus paràmetres per acarnissar-se i practicar el tret de perdigons. Però, sorprenentment Montserrat estava fora de les ires dels responsables de Germinas. Sembla que la treva s’ha acabat. L’atac a l’abat de Montserrat és un ataca a Montserrat. No hi ha dos Montserrat com pretenen defensar avui els de Germinans. A l’any 2000 Montserrat patí un aiguat que sacsejà els fonaments de la muntanya i la vida monàstica. Per sort avui la comunitat està mes forta que mai i té un projecte monàstic aglutinador. Pensar el contrari són fantasies animades per un excés de deliri que provoca la desconnexió de la realitat. Només cal estar a Montserrat per adonar-se com la comunitat benedictina ha sabut refer-se del temporal unida i esperançada. Per això, resulta sorprenent les amenaces de Germinans de dir no sé què perquè no porten en lloc.

No es pot fer res contra les societats secretes. Només es poden denunciar i perseguir quan des del secretisme cometin delictes. Per això, poca cosa es pot fer contra els autors de Germinans Germinabit, per mes que els noms que circulen poden donar algunes pistes i indicis de qui són. Però tot són sospites. Per sort, alguna cosa s’ha avançat: els seus canals d’informació semblen ser més reduïts que abans. Això explicaria que han d’obrir nous fronts informatius. El secretisme de la seva societat fa difícil amb efectivitat actuar contra els fantasmes i els anònims. Ni crec que la denuncia judicial permeti anar més enllà de saber que el nom, adreça, telefon i alguna cosa més que han donat per llogar el servidor es fals. Com falso són els seus arguments. Però Germinans Germinabit, com tot sistema, té falles i forats que permeten entrar dins seu i treure el passamuntanyes . Perquè el secretisme dóna anonimat, però no protecció.

9 comentaris:

  1. Aquests de "Germinans germinabis" són una colla de "fariseus" en el pitjor sentit de la paraula. El seu anonimat és la seva vergonya i hipocresia

    ResponElimina
  2. Desprotegits i sense passamuntanyes,¿què ens faràs? Que tens cua de palla amb això de Montserrat, reietó de la mama?

    ResponElimina
  3. Jajajajajaja!! Tu lo que quieres es que en Germinans te dediquemos un artículo para ser famosillo y salir del más absoluto olvido en el que vives. ¡Pero eso hay que currárselo, dropo! Mira que ets talòs!

    ResponElimina
  4. Per què existeix Germinans Germinabit?
    Ja n´hi ha prou que sempre manin els mateixos i els seus atlateres. Això val per Barcelona, i Sant Feliu. Terrassa es diferent.
    Per què hi ha anonimat?
    Per les represalies, ho enteneu això.

    ResponElimina
  5. Sr Lopez vosté es català amb aquest cognom?, espanyol de m... em fas riure veste'n a Sevilla xarnego!

    ResponElimina
  6. No hi ha res com un enllaç a Germinans. Mai havies tingut tantes visites, ni tants comentaris.

    ResponElimina
  7. L'autor d'aquest text parla d'insults però ell no es queda pas curt, desdel títol fins al final. I en cap moment es pren la molèstia de fer l'exercici mental de refutar alguna de les tesis dels Germinans.

    Ja podeu rastrejar aquest missatge que només trobareu un ciber del poble sec d'una persona que no té la més remota idea de qui són els germinans.

    Però els Germinans tenen una missió més gran que no pas pensen: t'han de fer fora a tu de l'Església. No a tu, López, com a persona, sinó a tu com a símbol, és a dir, al PSC i a ICV, que dominen l'Església de Barcelona i de part de Catalunya no només amb l'ànim d'inutilitzar-la com a eina d'oposició al poder polític (+/-regalisme)sinó de transformar-la en eina de servei a les ideologies dels esmentats partits fins a que desapraeixi...

    Mentre vosaltres continueu en la posició dominant, vetant devocions, boicotejant les disposicions de Roma, boicotejant la liturgia, dominant la catequesi, etc. Mentre continueu no hi haurà cap partit o corrent que defensi en la política la doctrina social de l'Església i els seus manaments...

    L'actual acomplexament dels polítics catòlics tan espanyols com catalans és consequência de la vostra presència en els bisbats.

    ResponElimina
  8. Cuando uno actua de forma anónima en un régimen democrático da la impresión de que no se busca la crítica y el debate sino otra cosa. En todo caso, lo peor es que se constata que existen demasiadas divisiones en nuestra Iglesia catalana, algunas de raíz religioso, y otras motivadas por cuestiones accidentales políticas. Nadie se equivoca en todo -hasta un reloj estropeado da dos veces al dia bien la hora- y nadie acierta en todo. Sería bueno que las críticas se hiciesen sin anonimatos. Sobre todo porque el anonimato da la sensación de que algunos quieren defender sus ideas sin dar la cara, sin afrontar el riesgo de tener que dar explicaciones en nombre propio. Hay un punto de soberbia y de cobardía en quien habla con antifaz. Pero todos somos hijos de Dios y no hemos de perder nunca que la Ley de la Iglesia es la caridad, que no impide la corrección fraterna a los superiores, siempre que sea realmente fraterna y no cismática.

    ResponElimina
  9. Molt bé, Jordi, molt bé, us heu guanyat un 10 en la vostra defensa de Montserrat, una defensa prou lògica si tenim en compte l’especial vinculació que hi teniu.
    Molt malament, Jordi, molt malament, us heu guanyat un 0 patateru en exegesi bíblica. Perquè pel que jo sé els fariseus, després de tot, eren els líders espirituals del poble, i els saduceus els que, com diria un professor meu d’Escriptura, remenaven les cireres al Temple. No sembla que ni uns ni altres tinguin a veure amb Germinans, ho sigui que el vostre recurs escripturari als escurçons als quals s’adreçava Joan Baptista és gratuit i trampós. A més, jo no he vist que aquest grupuscle de GG hagi pres cap camí penitencial...
    La pregunta que no podem estar de fer-nos i que vós no feu, ja que preferiu brandar cavernes, Trentos, carlins i anonimats, es per què GG existeix i per què són llegits, malgrat l’evidència de plantejaments a vegades prou grollers i insultants. Pura murmuració maliciosa? Potser sí. Però també cal preguntar-se si no són el producte necessari d’unes orientacions diocesanes en els quals, per posar només un exemple relativament recent, de 4 canonges que es fan 3 són prebendats en el pitjor sentit que pugui tenir la paraula “prebenda”. I després de tot, mestre, vós prediqueu des d’un lloc ben diferent del desert; penso que, com jo mateix, no aneu vestit pas de pel de camell i em sembla que les llagostes que us cruspiu son ben diferents de les que nodrien el Baptista.

    ResponElimina