dimarts, 5 gener de 2010

Dionís Areopagita


Recomano la lectura del llibre “Dionisio Areopagita. La tiniebla es luz” escrit per Maria Toscano i German Ancochea i publicat per Herder. És una lectura que ajuda a comprendre l’abast d’aquest autor que ha tingut tanta influència en la mística cristiana. L’obra de Dionís, autor del qual es sap molt poc sobre la seva identitat, és molt vigent en l’actualitat. Les seves preocupacions estan properes a l’experiència de molts cristians sorpresos per una aparent absència de Déu dins d’un món en constant canvi i diàleg cultural.

Dionís escriu en el context cultural del mediterrani del segle VI. Eren temps que gran interacció cultural entre el pensament cristià i la cultura hel·lenística neoplatònica; i la trobada d’aquest pensament amb les corrents gnòstiques, l’hinduisme i budisme. També eren moments de grans debats teològics i d’aclariment dels principìs d’un cristianisme que buscava les millores expressions culturals per fer-se més comprensible. Aquest mestissatge cultural està present en l’obra de Dionís.

L’obra de Dionís és una invitació a construir una pensament ordenat sobre les coses de Déu i de l’Església. Per Dionís Déu és més una absència que una presència. La seva proposta és entendre que la Llum està en la foscor. Perquè tota recerca de Déu ens porta a penetrar en l’interior d’una tenebra lluminosa, on tot es clarifica i esdevé comprensible. La paradoxa és que quan més tenebrós esdevé aquesta recerca més lluminosa apareix; quan més incomprensible, més propera; quan més es creu tenir la possessió de Déu, Ell apareix com el buit. La foscor per Dionís és l’exclusió dels medis ordinaris de la visió i de la intel·ligibilitat.

Un bon complement per entendre la influència que ha tingut Dionís en la tradició cultura és el llibre de Cebrià Pifarrer “Literatura cristiana antiga”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada