dilluns, 5 de gener de 2015

La nit de Reis

He vist venir el reis d’Orient cavalcant plàcidament per les ones del Mediterrani. Al fer-se fosc el port de Llafranc s’ha omplert de mainada delitosa per veure les barques que transportaven els reis. Puntualment, com solen ser els homes de mar de paraula, han girat tres barques ben engalanades amb lluminoses amb potents bombetes leds. De lluny, les llums perfilaven la silueta de la il·lusió. La mainada, cap cop més agitada, fixava la vista a l’entrada del port. Poc a poc, les siluetes de les barques es feien més grans i definien be ja les imatges dels personatges.


Els reis s’obrien pas en la negror de la nit i la seva sabia presència esbategava les emocions. La xicalla cridava fort. Volien centrar l’atenció dels il·lustres passatgers de les barques. Primer, eren personatges sense personalitat definida, però un cop girada la bocana del port fou evident que la última barca centrava totes les mirades. Els tres reis saludaven afectuosament i miraven sense veure. Cada nen i nena del port es sentien mirats cada un directament. Així ho deien als seus pares. Els seus ulls s’obrien a la màgica nit de Reis. Mentrestant, més d’un adult enyoràvem el dies en que també ens havíem sentit mirats pels reis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada