Avui ha estat la diada de Reis. El dia de l’Epifania del Senyor, el dia de les mirades esperançades dels nens. Des d’ahir, veient la cavalcada pels carrers de Barcelona he percebut la il·lusió dels infants que miren amb ulls transparents la màgia d’uns Reies que els han dit que venent d’Orient. Els nens, plens de fe en allò que els han explicat, volen veure complides les seves esperances perquès es fien; per això han escrit les seves il·lusions en un tros de paper pot ser entregat a darrera hora a un patge real.
Res atura la fe dels nens en pensar que serà realitat allò que esperen. Quan de matí es despertin abans d’hora, després d¡una nit de nervis continguts, i de bon matí obrin els seus ulls d’infants, en les seves mirades es contemplaran totes les il·lusions del món. Tant de bo tinguéssim sempre aquesta mirada que no s’apaga. La mirada de tenir fe en una il·lusió.
Res atura la fe dels nens en pensar que serà realitat allò que esperen. Quan de matí es despertin abans d’hora, després d¡una nit de nervis continguts, i de bon matí obrin els seus ulls d’infants, en les seves mirades es contemplaran totes les il·lusions del món. Tant de bo tinguéssim sempre aquesta mirada que no s’apaga. La mirada de tenir fe en una il·lusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada