dilluns, 22 de juliol de 2013

Portadors d'esperança


 “Que cadascú ajudi els altres amb els dons que ha rebut, ja que heu de ser bons administradors de la gràcia de Déu, que pren formes tan variades. Si algú parla, que sàpiga que transmet paraules de Déu; si algú presta un servei, que es valgui de les forces que rep de Déu. Així Déu serà glorificat en tot per Jesucrist” (1Pe 4, 10-11). Encarnar la fe és estimar sense mesura, sense esperar res a canvi. Avui, quan la societat s'abandona a la passivitat, al nou individualisme basat en l'egoisme i quan la realitat s’imposa enfonsant moltes esperances els cristians hem de comprometre’ns a fons amb la vida i el futur de les persones. 

La presència cristiana en el món ha de ser portadora d’esperança. Especialment per aquells sectors de la societat que integren els nous pobres i marginats, els exclosos per la crisi de la societat. La realització de la "causa de Jesús", la pràctica efectiva de l'amor al proïsme i la presència activa al costat dels pobres i marginats, són aspectes concrets de com els cristians podem aportar signes d'esperança al món. El sofriment de la humanitat, el clam dels marginats o dels exclosos, el dolor de l'home o de la dona més propers o del Tercer Món, són motius per mobilitzar les nostres energies fins el límit. Si ens deixem abatre per la cultura del pessimisme, de la fatalitat o de la indiferència, difícilment podrem afirmar que hi ha "un lloc per Déu" en la nostra història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada