dilluns, 28 de gener del 2013

Reencantament religiós


Paraula curiosa i, pot ser, complicada d’entendre. Cal explicar-la. Reencantar, forçant el lèxic, vol dir tornar a encantar. S’usa com alternativa al desencantament religiós augurat per Max Weber com a resultat de la raó moderna. Els experts consideren que, després d’anys d’il·lusió racional, la  mirada de l’individu modern retorna cap al fet religiós. La secularització no ha esborrat la necessitat de la religió en l’individu modern. Aquest retorn al sagrat es dóna per els canvis en els propis grans paradigmes de la Modernitat.

L’individu d’avui s’adona que la raó científica no explica tota la realitat. Una part d’aquesta està amagada i només és perceptible pels sentiments i les emocions. La seva existència no anul·la la realitat, li dóna un nou sentit. El pensament científic, fonamentat fins ara sota els principis newtonians, s’ha complementat amb les aportacions de la mecànica quàntica. Aquesta ensenya que la mateixa realitat es complexa i els fenòmens són interdependents capgirat tota comprensió simple de la mateixa realitat.

Les ciències humanes també s’han transformat en els darrers anys. La psicologia ja no considera l’espiritualitat com un artefacte cultural, sinó com l’expressió d’una experiència constitutiva de la realitat humana. Per la seva part, les ciències socials, fins ara distants o crítiques del fet religiós, ara el valoren com a necessari per la construcció dels relats socials unificadors de les vivències humanes i imprescindible per la recuperació de l’èpica de l’existència. És així com a conseqüència d’aquesta nova realitat s’ha produït el reencantament del fet religiós. Amb noves expressions i noves formulacions, però, al marge d’altres consideracions, sempre arrelat al sentiment religiós de l’individu modern.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada