El salm 85 diu
que Déu “és a prop per salvar els seus
fidels, i la seva glòria habitarà al nostre país. La fidelitat i l’amor es
trobaran, s’abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra i
la bondat guaitarà des del cel. El Senyor donarà la pluja i la nostra terra
donarà el seu fruit. La bondat anirà al seu davant, encaminarà les seves
petjades” Entenc aquest fragment com una lloança a la petitesa humana i la
total provisionalitat dels nostres propis actes. Res està fora de l’esguard de
Déu i és ell que proveeix. Afirmar que el fruit de la terra, com a metàfora de
l’esforç humà, és resultat de l’acció benèfica de l’acció de Déu és una bona
vacuna contra el cofoisme de l’imperi de la raó tècnica.
La vida té un
misteri que sobrepassa el mateix coneixement científic. Com a contrapunt el
salmista ens proposa que el camí de la divinitat el marca la bondat. No hi ha
res millor que la bondat, la qualitat de les persones bones. Ser bo és estimar,
estimant obrim els camins de Déu i així es fa present entre nosaltres. Aquest
amor desinteressat, gratuït, obert a acollir al proïsme, com al germà del qual
cal tenir-ne cura, és la nova encarnació de Déu en la història humana. És així
com la salvació de l’amor es fa història entre nosaltres. Sota el sublim gest
de l’acolliment amorós hi ha una manifestació. On hi ha caritat i amor allí hi
ha Déu. Aquesta és la teologia de vida quotidiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada