dilluns, 14 de gener del 2013

Aportar esperança als desesperançats


Recentment he hagut d’escriure un article sobre la declaració del Concili Varticà II Dignitatis humanae sobre la llibertat religiosa. Rellegint els documents conciliars i altres reflexions he copsat la importància que el Concili donà al fet de la llibertat. Els cristians som persones lliures, perquè la llibertat es troba arrelada en la matriu de l’experiència creient i forma part de la Bona Nova proclamada a la societat: la memoria passoinis, mortis et resurrectionis Christi.

La fe cristiana és un exercici constant d’aquesta memòria perquè confessa el valor màxim de l’amor de Jesús. Qui proclamà que creure en Déu és estimar plenament als que es troben en als marges de la història, als qui semblen no comptar per res, els perdedors dels triomf social, els perseguits i marginats, els exclosos i empobrits, els oprimits i rebutjats. Conèixer a Déu, com a resultat de l’experiència creient neix de la vivència d’un amor sens límits que aporta esperança als qui no en tenen, es senten fracassats o exclosos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada