Gràcies Pasqual Maragall

Confesso que sóc maragallista convençut i orgullós de ser-ho. Reconec que Pasqual Maragall ha estat un polític excepcional. Gràcies al seu lideratge Barcelona abandonà el provincialisme i somnolència que un sector de la burgesia catalana li havia contagiat.  Gràcies a Pasqual Barcelona la ciutat recuperà la seva autoestima i la situà a unes cotes insuperables. El mateix hauria pogut fer per Catalunya si els seus correligionaris i els primers signes d’una infermetat amb nom de dona no li haguessin impedit. Pasqual Maragall sabé assumir el lideratge de la ciutat i creà les complicitats necessàries perquè molts barcelonins estimessin com ell aquesta Barcelona que començava a retrobar-se a ella mateixa. Els barcelonins es sentien propietaris de nou del seu futur i el volien construir amb orgull.

Avui Barcelona és una ciutat molt diferent a la ciutat en blanc i negra heretada per Pasqual Maragall. La ciutat d’avui no se sembla en res a la que vaig conèixer com a nen, adolescent i quan començava a formar una família. Ara, el tenir uns referents prou clars, puc comparar i agrair a Pasqual Maragall, així com els polítics i tècnics que l’acompanyaren, la seva Barcelona somiada. Gràcies a tots ells la ciutat avançà prodigiosament i els ciutadans esdevingueren els grans protagonistes de la història del canvi de la ciutat.

En ocasió dels vint-i-cinc dels jocs olímpics s’ha evocat un esdeveniment que canvià radicalment la ciutat. Aquests jocs canviaren també el pensament dels barcelonins. Han passat molts anys i la ciutat, i les persones, hem anat canviant i han aparegut un nous protagonistes. Molts dels quals no han participat en aquest procés de transformació i, en certa manera no se’l senten del tot seu. Això és un petit dèficit que cal resoldre. Avui ens cal que l’elit política i social que dirigeix la ciutat sàpiga interpretar el que li passa, encerti en la diagnosi i proposi l’alternativa encertada. En el seu moment, Pasqual Maragall sabé fer-ho, ara cal que els governants tinguin el mateix encert. Però també cal que els ciutadans mostrin les mateixes responsabilitats i complicitats que tinguérem quan Pasqual Maragall ens convidà a somiar una nova Barcelona. De nou, els barcelonins necessitem una nova Icària.