diumenge, 30 de juliol del 2017

Vilanova de Meià

La majoria de persones estan vinculades a un lloc concret. Generalment és el lloc on una persona neix, tot i que les circumstàncies de la vida, sempre més torçades del que hom vol, poden fer que aquest referent geogràfic canviï. Els emigrants, per exemple, fugint del seu lloc d’origen per raons econòmiques, o els refugiats que ho fan per raons polítiques, han d’adaptar-se i adoptar com a propis altres paisatges. Cal reconèixer que no sempre aquestes emigrants o refugiats acaben de sentir-se integrats en els països d’acollida i sempre es veuen com a forasters permanents.


Hi ha altres persones, com és el meu cas, que voluntàriament hem escollit adoptar com una pàtria circumstancial. Es tracta d’una pàtria diferent a l’anomenada xica. Això és el que m’ha passat amb a partir de la meva relació amb Vilanova de Meià, petit poblet meravellós de la Noguera. Els meus vincles amb aquest indret s’han forjat al llarg de més de trenta anys. Amb tossuderia m’he fet adoptar per Vilanova de Meià i la seva gent. Bé, alguns més que altres, perquè també en cada lloc hi ha gent tancada als forasters. He integrat tots els racons de Vilanova en la meva experiència vital de tal manera que, parafrasejant a un salmista diria “que si m’oblidava de tu, Vilanova, que s’enclasti la llengua al paladar”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada