El blog “Montserrat projecte de vida” promogut per un grup de monjos de
Santa Maria de Montserrat publica regularment textos que ajuden a millorar la
vida espiritual de les persones. Aquestes reflexions ajuden a fer possible el que
ens recomana sant Pau en la seva carta als cristians de Roma: “No us emmotlleu al món present; deixeu-vos
transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la
voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.” (Rm 12,2).
Per això vull compartir les reflexions d’aquest grup de monjos.
Normalment quan els humans fem una experiència d’amor, de vida, de bellesa
necessitem uns instants de silenci per comprendre i fer nostre l’experiència
que hem viscut. Per aquest motiu, després de cantar el Magnificat totes les
paraules que puguem pensar o afegir molesten, sobren. Únicament el silenci
agraït pot mantenir en la ment i el cor la melodia d’aquest cant d’amor. Perquè
l’amor necessita el seu silenci per trobar el gruix que li dóna vida. I en la
mesura de la intensitat del nostre amor podrem seguir cantant i vivint. Perquè
canta aquell qui estima; i viu aquell qui se sent estimat. Llavors la pròpia vida
pot esdevenir un cant silenciós a l’amor que ens és donat. Fragment de Cantem el Càntic de Maria del monjo Jordi Molas
Per a molts cristians d’Orient, el diàleg i la construcció d’espais de
convivència interreligiosa és una invitació a afrontar la passió de Jesucrist. Antoni Puigverd Diari Ara, 16 d’abril de 2017
Traieu-me, Senyor, aquest cor de pedra, traieu-me el meu cor endurit,
incircumcís! Doneu-me un cor nou, un cor de carn, un cor pur! Dels Tractats del bisbe Balduí de
Cantorbery
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada