dimecres, 29 de maig del 2019

Consensuar, acordar i pactar


És temps de pactes. Després d’unes eleccions, especialment quan es produeix una gran fragmentació del vot, tothom s’apressa a fer acords d’investidura i de govern amb els que, fins fa quatre dies, eren els seus adversaris electorals. Sembla que la necessitat de l’acord fa oblidar terribles paraules negatives pronunciades uns contra els altres pocs dies abans. Tot sembla oblidat, si és per aconseguir el poder. També és sorprenent que algunes forces polítiques lloen la importància de la unitat política, el retrobament d’espais d’acció, i tot seguit afirmen excloure dels pactes tal o qual formació política. Es produeix un interessant fenomen d’exclusions creuades fins al punt que, en determinades poblacions, impossibiliten qualsevol pacte. Si el nerviosisme de la campanya ha pogut afavorir moments de mala educació i grosseria ara, l’horitzó del pacte, estimula les incongruències més grans: el que és bo en una localitat, no ho és en la ciutat veïna; el dirigent d’una coalició diu una cosa i un dels partits col·ligats el contrari ... Tot un desgavell. Hi ha instal·lada una neurosis política que afavoreix la mala política.

La nova política que ha de substituir la partitocràcia governant ha de basar-se en aliances socials àmplies i de mirada interclassista en els seus propòsits fundacionals. El temps de pactes hauria d’afavorir aquesta mirada de llarga volada. Des de una perspectiva de progrés tot pacte hauria de situar en el centre la justícia social; la vindicació d’uns nous valors morals bàsics per humanitzar la societat i obrir-la a la pluralitat de sensibilitats que permetin conviure mes que coexistir. Aquests objectius requereixen organitzacions polítiques en osmosis generativa amb la societat. Els dirigents polítics, abans d’estar preocupats pel valor del pacte polític han de manifestar el seu interès pels continguts que donen sentit el pacte. Per això, aquests dirigents han de ser sensibles allò que passa fora dels espais fins ara reservats a la política. Ara són temps turbulents, cert. Per això cal aprofitar-los per canviar en contra dels partidaris del príncep de Lampedusa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada