El llenguatge poètic expressa la
profunditat de l’existència humana. Cada paraula, a més del seu significat propi,
quan es relaciona amb una altra crea un conjunt harmoniós que omple de sentit
tot el que es diu. Sempre he trobat que molts salms tenen la virtut de dir allò
que molts cops sento i visc. En la lectura contemplativa d’un salm la vida es s’il·lumina
i pren significació.
“Com la cérvola es deleix per l’aigua viva,
també em deleixo jo per vós, Déu meu.
Tot jo tinc set de Déu que m’és vida,
¿quan podré veure Déu cara a cara?”
Salm 41
L’amor tot ho pot. L’amor dóna
força i consola l’esperit. Gràcies a l’amor la humanitat omple de sentit la
vida. L’estimació uneix i crea fraternitat. Si ens estimem ens reconciliem amb
als altres i esdevenim els seus germans. Gràcies a l’amor vencem l’egoisme que
empresona els cor i entristeix l’esperit. “Aquest
és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.
Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics” (Jn
15,12-13)
Les persones religioses poden
convertir-se en fanàtics de les seves creences i condemnar aquells que no
pensen com ells. Aquestes actituds han fet molt de mal i han són els
justificants de molts persecucions religioses. La religió hauria de predicar
l’enteniment i la concòrdia entre les persones, i proclamar el camí cap la
fraternitat. “Als qui escolten les meves
paraules i no les guarden, no sóc jo qui els condemno, perquè no he vingut a
condemnar el món, sinó a salvar-lo” (Jn 12,47).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada