Qui estima, qui practica el
manament de l’amor és testimoni de la veritat i de la presència de Déu en el
món. No importa quina sigui la seva creença última, el que compte és la força
de l’amor. Gràcies a ell podrem superar les dificultats i el defalliment. Malgrat
aquestes circumstàncies haurem de seguir sents fidels i constants en l’amor. “El qui no m'estima, no guarda les meves
paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat”
(Jn 14,24).
Si tenim pau interior podem afrontar les dificultats i els conflictes de
amb serenitat. La pau que proporciona el seguiment de la causa de Jesús no és
cap escapament dels problemes del món. Ella dóna força per enfrontar-los i
sostenir el compromís a favor de la justícia i la fraternitat. L’amor tot ho canvia.
“Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo
us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin”
(Jn 14,27).
Les obres són la nostra senyal d’identitat. Elles
evidencien el que som i donen testimoni de quins són els referents vitals que
ens sostenen en la vida. Cada dia tenim oportunitat d’afirmar davant els altres
quines són les raons de la nostra esperança. “Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi
no podeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les
sarments” (Jn 15,5-6)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada