diumenge, 26 de gener de 2020

En política, no és bo anar per lliure


Demà serà un dia de molta tensió al Parlament de Catalunya. La presència del president Torra pot provocar una situació plena d’incertesa per la seva situació jurídica d’acord amb la resolució de la Junta Electoral Central i la sentència del Tribunal Suprem decisió del Tribunal Suprem de donar suport a la Junta Electoral Central perquè retiri l’acta de diputat al president de la Generalitat. Ben segur que l’oposició del PP i C’S, i en menor intensitat, el PSC, acusaran a Torra d’usurpació del càrrec i d’il·legítim president de la Generalitat. El conflicte està servit i no se sap com pot acabar en relació a la presidència de la Generalitat, la presidència del Parlament i les impugnacions que poden donar-se en el cas que el President Torra exercici el seu vot. Ens trobem a les portes d’un gravíssim conflicte institucional que ningú sap cop pot acabar.

Tota aquesta situació s’origina en la decisió presidencial, animada per alguns diputats de JxCat de mantenir una pancarta que s’havia de treure per resolució de la Junta Electoral Provincial. Aquesta actitud, qualificada des d’alguns sectors de l’independentisme com agosarada, avui posa en perill l’estabilitat del Parlament i el seu president. La gravetat del conflicte que s’apropa deixa al descobert un situació que em resulta sorprenent: la radicalitat del President troba el suport en un grup de diputats de JxCat que, per la seva condició d’independents, no han de rendir comptes a ningú més enllà del parlamentari. En política la rendició de comptes, especialment quan el polític està enquadrat dins d’una estructura política, és un bon mecanisme de contrapès per evitar equivocacions, fugides endavant, errors de càlcul estratègic, etc... que poden torpedinar l’acció política i de govern. Però quan això no es dóna, el risc d’anar per lliure té uns costos massa elevats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada