Durant propers posts continuaré
publicaré un resum de l’article de Roger Burggraeve “El difícil però possible camí cap el perdó i la reconciliació”
publicat a Selecciones de Teologia nº 58, Gener-Març 2019. L’autor és doctor en
teologia moral, professor de la Facultat de Teologia y Estudis Religiosos de la
Katholieke Universiteit demLovaina (Bèlgica). És especialista en el pensament
ètic i religiós d’E. Lévinas.
Ara bé, el judici sense
misericòrdia és igualment inhumà, doncs encadena a la persona a un únic moment
de la seva existència. En aquest sentit, diem que l'ètica, que en si mateixa és
necessàriament ferma i exigent, requereix la gràcia. A la Bíblia veiem que el
judici mai és definitiu: Déu ofereix noves oportunitats mitjançant la promesa
d'un nou futur, una nova aliança. Sovint s'indigna per la injustícia i la
infidelitat comesa pels humans. I això és també justament així quan veiem ara
que els humans produeixen incessant violència. Però Déu mai queda fixat en
l'amenaça de càstig i rebuig. Una i altra vegada crea un nou començament que
possibilita la conversió. Dit de manera contundent: la misericòrdia de Déu mai
és en proporció a la condemna i a el mal comès. Sobrepassa en abundància
l'abast de la seva ira i judici. Només un agraïment silent és apropiat davant
l'extravagància de l'amor diví. El reconeixement d'aquest amor es tradueix en
intentar ser misericordiós com Déu mateix, en la serena consciència que no es
podrà arribar a aquest estàndard.
En la tradició catòlica, la
misericòrdia de Déu ha pres moltes formes, també en les diverses expressions
sacramentals, com el baptisme, l'eucaristia i la unció dels malalts. Encara
que, primordialment, la misericòrdia pren forma en la confessió: el sagrament
de la reconciliació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada